Harrington Francky

Fa mandra, oi, l'entretemps? Matí de març —o de novembre—, obrir l'armari, triar com vestir-te. Saber d'entrada que hi ha moltíssimes probabilitats que l'espifiïs. I ja no diguem en l'elecció de la peça exterior: si en prescindeixes, de ben segur tindràs fred en sortir de casa; i si n'agafes (una americana, una trenca) a migdia maleiràs haver-la de dur penjada del braç. el vell problema. Solució? Evidentment. Un clàssic: la jaqueta Harrington. Creada a Anglaterra per la companyia Baracuta a la dècada dels 30, la G9 (així l'anomenaven) fou concebuda com una peça lleugera i funcional. El seu disseny s'inspirava en les jaquetes dels golfistes de l'època, fetes de cotó, ajustades a la cintura i prou mòrbides per assegurar la fluïdesa del swing. L'any 1958, Elvis Presley popularitza la G9 lluint-la a la pel·lícula King Creole, i pocs anys després (a mitjans dels 60), és Ryan O'Neal qui, interpretant a la sèrie Payton Place el paper de Rodney Harrigton —vet aquí perquè s'anomena així—, definitivament la catapulta a la fama. Si O'Neal la fa popular, són James Dean i Steve McQueen qui sens dubte la consagren. I de Hollywood, de nou a Londres. La Harrington torna a casa allà pels 70. Tant és el seu magnetisme que acaba sent un element compartit —probablement l'únic— entre dues sub-cultures antagòniques: mods i skins. L'underground es dissol i, malgrat tot, ja als 90, els dos estàndards del fenomen britpop —Damon Albarn i Liam Gallagher— no hi renuncien. Que gairebé un segle més tard segueixi igualment vigent, parla de la seva absoluta versatilitat i, sobretot, de la seva essència atemporal. Sabreu que és un Harrington autèntica pel seu folre de tartan. Sabreu que la nostra és l'original perquè em confiat en la marca registrada. Benvinguda primavera! Benvinguda tardor!